Revés judicial a la Unitat Funcional d’Abús al Menor i a la culpabilització de les mares

Una interlocutòria desmunta l’afirmació que una mare hauria “contagiat” la seva preocupació a una filla quan aquesta va expressar que hauria patit abusos sexuals. El text legal confirmaria una investigació sostinguda per aquest mitjà mesos abans.

L’agost passat publicàvem amb Xavier Puig i Sedano un reportatge sobre el suposat abús d’alguns professionals, part del sistema català per a la protecció del menor, en la diagnosi de patologies o fenòmens concomitants no reconeguts pels manuals en mares i pares. I com en alguns casos, informes on aquests diagnòstics s’hi descrivien havien estat utilitzats en retirades de tutela. A principis de febrer, aquesta informació es complementaria amb la confirmació que el Col·legi de Psicòlegs es negava a donar compliment a una sentència per sancionar dues professionals implicades en una d’aquestes situacions.

Però entre tota aquesta sensació d’indefensió, una interlocutòria amb data de 28 de febrer ha donat la raó a una mare a qui la Unitat Funcional d’Abús al Menor (UFAM) de Sant Joan de Déu acusà de “contagiar” la seva preocupació a la filla. Les psicòlogues de la UFAM van considerar que la menor s’havia inventat, suggestionada per la mare, uns abusos sexuals que la interlocutòria veu plausibles.

La magistrada suspèn en aquest text les visites del pare de la nena, acusat d’haver abusat sexualment d’ella. Aquesta decisió és una mesura cautelar d’urgència que posa fi a les visites de dues hores del progenitor supervisades en un punt de trobada. Els informes de microexpressions facials i el llenguatge corporal de la menor han fet decantar la jutgessa a favor de la mare, la denunciant, i han tombat l’informe de la UFAM que sostenia que el testimoni d’abusos no era creïble. De nou, en aquest informe s’hi apuntava la possibilitat que, buscant l’aprovació de l’adult, una menor estaria repetint una resposta concreta al veure que suscita interès en el progenitor.

Un edicte del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) espanyol de 2009 rebutja l’aportació de proves que refereixin l’anomenat Síndrome d’Alienació Parental (SAP), un tipus de manipulació familiar sobre els nens. La discussió sobre si allò que remeten els informes de la unitat de Sant Joan de Déu és un derivat del SAP és un afer molt tècnic i dens per al gran públic, però les similituds són massa nombroses com per ignorar-les. El cert és que la interlocutòria objecte de polèmica confirma una certa relació de continuïtat entre aquesta síndrome i la que la UFAM esmenta.

‘Preocupació mòrbida’

El suggeriment de la unitat especialitzada en abusos a menors que la mare ha empès la seva filla a mentir remet als nou casos revisats per aquest mitjà, cinc d’ells sota la denominació de “preocupació mòrbida” i la resta amb descripcions i referències a un “risc de ruptura de lligams”. Casos compresos entre 2011 i 2017 als quals cal agregar-los set referències més de 2016 que EL TEMPS ha obtingut via llei de transparència, 16 en total: prop d’un de cada 100 dels 1.733 menors atesos per la UFAM en aquest període.

 

Com ja es va apuntar en reportatges anteriors, convé tenir en compte que aquestes xifres podrien quedar lluny del total de diagnòstics. La norma que obliga a conservar informes com aquests per a ús estadístic, el conjunt mínim bàsic de dades (CMBD), no existia abans de l’1 de gener de 2016. A aquest obstacle cal afegir-hi que tot allò relatiu a menors, sobretot quan es tracta d’abusos sexuals, mereix una especial protecció: el HCIS de la UFAM, el repositori d’històries clíniques de Sant Joan de Déu, està desconnectat de la resta, precisament, per evitar que altres professionals mèdics hi tinguin accés.

 

A l’informe amb data de 31 de gener de 2017 de la mare en qüestió, al qual aquest mitjà ha tingut accés, s’hi escriu que en el procés de diagnosi les professionals no han vist res que faci pensar que la petita hagi patit abusos, i que la criatura està “molt presa per l’angoixa que ella [la mare] té”. “Per tot el que hem esmentat, concloem que no hi ha signes d’abús, sinó signes de contagi del discurs preocupat de la mare. Risc de ruptura de lligams”, conclouen les psicòlogues de la unitat. Es dóna la casualitat que les mateixes professionals signen un informe exactament el mateix dia amb una diagnosi semblant: “Conflicte d'aliança parental amb risc de ruptura de lligams”.

 

En una entrevista anterior, responsables de la UFAM sostingueren que la reiteració de proves psicològiques és considerada en l’àmbit mèdic un tipus de victimització secundària. Reviure una experiència traumàtica, viscuda o no, provocaria perjudicis a un menor. És el més semblant a una descripció del que significa “preocupació mòrbida” i altres formes de denominar-la, malgrat que la unitat ha expressat en resolucions a les quals EL TEMPS ha accedit que refusaran utilitzar-la més per evitar victimitzacions. I és un terme, val a dir, que no utilitza la Unitat de Pediatria Social (UPS) de l’Hospital Trias i Pujol de Badalona, l’homòloga de la UFAM.

El Departament de Salut ha reconegut amb anterioritat a aquest mitjà la falta de criteris unitaris.

Però la interlocutòria no deixa marge pel dubte: no s’ha trobat cap patologia específica en la mare, i la imputació del “contagi” hauria provocat un efecte “bola de neu” al qual diferents institucions del sistema de protecció del menor s’hi haurien afegit.

Bufetades al sistema

La interlocutòria arremet contra diversos pilars del sistema de protecció dels menors. La magistrada veu una carència d’opinió dels equips d'assessorament tècnic penal (EAT penal) per la falta de relat dels fets pels tècnics que van avaluar la menor, o l’extralimitació dels informes del Punt de Trobada, on s’hi remeten indicadors que apuntalen la tesi de la UFAM malgrat que no correspon a la seva funció. És part del que ella anomena “efecte bola de neu”.

Aquest document arriba en un moment d’intens desprestigi de la Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA), el director de la qual, Ricard Calvo, hagué de dimitir a principis de juny quan es va descobrir la seva relació amb empreses que s’haurien llogat a sí mateixes immobles per sobre del preu de mercat amb diner públic.

 

Fuente: eltemps.cat

https://www.eltemps.cat/article/3782/reves-judicial-a-la-unitat-funcional-dabus-al-menor-i-a-la-culpabilitzacio-de-

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *